mozart 15 bloggers

A tope

2009-03-18T06:00:00.002-04:00

Tinc el Monstredelapanxa a tope. La mare que el va parir... em sembla que estic enamorat d'ell.

Kussen!

2009-03-10T20:26:00.001-04:00

Ostia: Em continua atavalant la idea del temps. Això de la percepció és la òstia, tu!

Coixins i casaments

2009-02-01T21:41:00.001-04:00

Un home amb ulleres s'atança cada x temps a veure que s'hi cou.

S'hi cou de tot, estigues tranquil. El que passa és que la cocció requereix del seu temps i el temps és una percepció (dogmatitzada) però en la seva realitat pròpia de cadascú.

Pet-agògic.

Actualització

2009-01-06T13:12:00.004-04:00

Que bons són els macarrons!!!

Els reis m'han portat una horeta de temps per anar a prendre alguna cosa. Serà que m'he portat bé aquest any? Mmm.... Si ells ho diuen.

Fredor

2008-12-05T14:21:00.002-04:00

Fred:

El fred és la falta total o parcial de calor.

Informació extreta de la Viquipèdia.

II·lusió

2008-11-10T18:41:00.002-04:00

Avui hem escrit una cançó. Diu així:

Un gos, un gat i un plat d'arros... UN PLAT D'ARROS!!!

El gos mossega el gat... MIAU, MIAU!!!

El gat mossega el gos... BUP, BUP!!!

Un gos i un gat s'ha acabat!

Estudieu-vos la bé que el dia 20 de Desembre la presentem i és una cançó participativa (hem decidit que si fem una festa col·laborem tots... que n'estem farts de ser els que sempre fem el número per què la resta de la gent ens miri. HOME! Que ja està bé!)

Fairport convention

2008-11-03T19:21:00.002-04:00

Estic enamorat d'aquesta cançó.

Clar i simple.

2008-10-15T07:01:00.001-04:00

"Saps? Vull dir que li comento això i em diu que tal, qual i pascual!"

Anònim.

Per què no pot ser?

2008-10-09T03:01:00.002-04:00

Per què no és possible que tot el dia hi hagi el silenci que hi ha a Mozart 15 a les 8:00 del matí?
Ostres... és que s'hi està tant bé amb el silenci...

P.D: això del silenci també... Em sembla que ja m'ho puc fer mirar que tinc un xiulet a les orelles que no em marxa que fa por. I a part, vaig estar investigant-ho i diuen que el silenci absolut és impossible (segon el John Cage). Es veu que hi ha una habitació de la NASA (que són un grup de gent amb el nas gros) on les condicions son les necessaries per el silenci absolut, però que quan hi entres el primer que sents és el batec del teu cor i com et corra la sang per les venes (que es veu que fa un sorollet així com un "xiuxiuxiu...").

Les botes

2008-09-28T16:11:00.002-04:00

Fa dies que sento parlar de les botes. I, vulguis que no, no paro de fixar-m'hi quan passejo. I tot s'ha de dir: les botes són "guais" i n'hi ha per parar un tren. Seguiré investigant-ho per què em sembla un bon tema.

Macarrons i "llibrets"

2008-09-15T18:37:00.001-04:00

Fa molt temps que no menjo macarrons amb sofregit fet amb carn i llibrets (no fortunys...) de "carnrabusada. Ja toca, no?

Ep canalla!

2008-09-03T10:35:00.002-04:00

Em pregunto quan tardaràn a inventar una màquina per triturar el coneixement i fer-ne una "papilla".

Benvinguts a un nou curs, diuen...

Les obres al carrer Mozart.

2008-06-25T04:34:00.002-04:00

Com pot ser possible que...

1. Que en els útlims quatre anys no hi hagi hagut més de tres dies seguits on al carrer Mozart no s'hagi sentit cap soroll que doni indicis d'obres?

2. Per què es dediquen a tirar cases per dintre i llavors tornar a fer-les si llavors no les venen.

3. Si toca tan els collons el putu taladre... que a ningú se li pot acudir fer-ne un de silenciós?

4. Si el que volen es tirar parets i treure runes... per que no aprofitar l'energia de la que fan gal·la els joves quan surten del bar? S'els dona un martell i que treballin.

5. Suposem que algun dia s'acabaràn d'arreglar totes les vivendes de Mozart... Llavors haurem de fer obres nosaltres per no deixar el carrer desemparat de sorolls?

6. Per què per lo general fa més fressa el motor que genera l'energia de la màquina, que la màquina en qüestió?

7. Com pot ser que un carrer tant petit doni per fer tantes obres? Realment està tant malament el carrer Mozart?

P.D:
Si algú té respostes a una d'aquestes preguntes ens fotrà un cable.
Si algú té especial predilecció per observar les obres que vingui a Mozart.

La llegenda de Viladeformosescalceslesqueportesavuiprincesa

2008-06-13T04:06:00.002-04:00

Rondava per allà els temps immemorials. Aquells temps que no tenen data si bé són recordats per les nombroses llegendes succeïdes. Aquell temps en que els cavallers rondaven per els camps en busca d'aventures.
I fou no més lluny d'on comença el mar i entre arbres i paratges verds que el cavaller, tot valent i decidit, es va dirigir a la princesa fent us dels seus dots poètics refinats. Li digué sense vacil·lar: "formoses calces les que portes avui, princesa.". Davant d'aquest fet i amb tot el gest caballeresc de l'època la princesa no dubtà ni un segon en treure's les calces (eren de seda i color negre... molt de l'època, vaja... ?) i desar-les davant del cavaller. Aquest, habilment, les recolli amb la seva espasa i les guardà dins de l'armadura.
I fou d'aquesta preuada dita que tothom recorda dels temps immemoriables, que el poble regnat per el rei Lamevafillajanoportacalces fou anomenat Viladeformosescalceslesqueportesavuiprincesa.

Projecte de sopar

2008-06-11T06:43:00.005-04:00

Doncs el que fou un projecte va ser realitat. I quina grata sorpresa saber que després de tot, qui ens gradua és el Doctor "sensei" Careta. Per què... que fariem sense ell?

Punts suspensius

2008-05-27T15:56:00.002-04:00

Escudella i carn d'olla

2008-05-12T11:54:00.000-04:00

Escudella i carn d'olla

6 persones
3 hores i 30 minuts
Ingredients:

o 500 g. de carn de vedella
o 1/4 de gallina
o pollastre
o els menuts del pollastre
o 200 g. d'orella i morro i 1/2 peu de porc
o 1 os de pernil sec
o 100 g. de cansalada
o 1 os d'espinada
o 1 os de genoll de vedella
o 150 g. de botifarra blanca
o 150 g. de botifarra negra
o 250 g. de cigrons remullats
o 250 g. de patates
o 1 col verda d'olla
o 1 nap, 1 pastanaga, 1 xirivia
o 1 porro, api
* Pilota:
o 150 g. de carn de porc picada
o 150 g. de carn de vedella picada
o 100 g. de cansalada picada
o 1 ou; unes molles de pa remullades en llet
o 1 all, julivert, sal, canyella en pols
o 1 cullerada de farina
* Per a l'escudella:
o 300 g. de galets grossos

1. Netegeu, rostiu, renteu el peu de porc, l'orella i el morro, la gallina i el pollastre.
2. Poseu una olla al foc amb 4 litres d'aigua, afegiu-hi totes les carns i els ossos, fins que bulli. Tan bon punt comenci a bullir, escumeu be i traieu totes les impureses que pugin a la superficie. Aboqueu llavors els cigrons (previament remullats, en aigua tebia, durant 12 hores) i deixeu bullir una estona.
3. Afegiu la pastanaga, el nap, la xirivia, l'api, el porro, torneu a escumar. Deixeu que bulli 1 hora i 30 minuts, aproximadament; aleshores les carns ja seran prou toves. Afegiu-hi la col, les patates tallades a trossets i la pilota (que ja haurem preparat), afeg iu-hi tambe les botifarres. Deixeu bullir uns 30 minuts mes. Tot seguit, rectifiqueu de sal.
4. Quan tot estigui ben cuit, coleu-ne el brou
5. Prepareu l'escudella amb el brou colat i els galets, que anirem tirant quan el brou estigui bullint. Ho deixarem bullir de 12 a 15 minuts.
6. L'escudella se serveix ben calenta i, despres, en una safata ben posades les verdures i en una altra les carns, tallades a trossos, havent retirat els ossos. Se serveix tot ben calent. Preparacio de la pilota:
7. En un atuell, poseu la carn de vedella, la de porc i la cansalada, tot picat, afegiu-hi l'ou, el julivert i alls picats, les molles de pa previament remullades en llet; assaoneu amb sal i pebre i una mica de canyella en pols; treballeu-ho be primer amb una forquilla, despres es pot fer amb les mans, fins que tot hagi cuallat, formeu llavors la pilota, mirant que tingui una forma un xic ovalada, enfarineu i poseu al brou.

La multa

2008-05-07T04:28:00.002-04:00

Ostias... ara hi acabo de pensar!!!
Tinc una multa per pagar. Una multa que fa gràcia, però que és justa. Però fa gràcia (de la penosa).
Doncs resultes que anava per el Raval (casi, casi per el carrer Pintor Fortuny) amb la bicicleta buscant una direcció a la qual tenia cita. Tot encantat vaig fer cinc metres (ni un més, ni un menys) en contra direcció. Alto!!!
Un guardia urbà amb to arrogant em va recordar que anava a contra direcció. Si noi: tens tota la raó... però cal que l'ajuntament de Barcelona tingui a quatre (per què el tiu estava respaldat per tres policíes més, no fos cas que l'ataques o em dones a la fuga) pallassos (per què són uns pallassos. Em fan ràbia, ho sento... ja sé que no és de bona persona això que escric... però encara no n'he trobat a cap que em doni bon rollo) palplantats al mig del carrer per parar biciclistes?
L'Arecio sempre em diu que les normes són les normes. I és cert: anava en direcció contrària. Però no pot haver-hi una mica de comprensió i sentit comú?
Just abans de posar-me la multa pasava per la boqueria (fent xauxa amb les mestresses... m'encanta!) i havia un parell d'energumens que no anaven en direcció contrària precisament. Però tampoc anaven pel seu carril tranquilament sense molestar a la gent. I on eren les forces de l'ordre? Siguem comprensius: no poden estar a tot arreu (no et fot: estaven parats al mig del carrer cobrant un sou... jo també em faré policia em sembla).
Però res: multa al canto. 15€ per anar en direcció contrària amb la bici.
I per acabar, amb cert tó irònic, li pregunto al policía que em queden tres metres per arribar al lloc on vaig i que els haig de fer en direcció contrària. "Es necessari que vagi a donar tota la volta (com aquell que va en cotxe) per arribar al meu destí?"- vaig demanar-li al bon home-. "No cal. Si vol pot "desmuntar" la bici i anar-hi a peu"- em va contestar-.
Doncs sort que no li vaig fer cas. T'immagines que desmunto la bici i marxo a peu? Qui m'assegura que quan torni em trobaré les peces? I qui m'assegura que sabré muntar la bici de nou?... Potser la policía hagués vetllat per el benestar de les meves propietats... Ai la policía. Què fariem sense ella?

2008-04-29T08:11:00.000-04:00

Per que és un noi excelent, per que és un noi excelent, per que és un noi exceleeeeennt... i sempre ho serà!!!

P.D: gran festa. Gràcies a tota la gent participant i als que no vareu poder venir, gràcies també (arribem a ser gaires més i no hi cabem!). Un fort aplaudiment per els Dj's: Pili "a los platos" i Alberto "al Ipod i soporte técnico).

Teoria triangular de l'amor

2008-04-16T04:03:00.000-04:00

La teoria triangular de l'amor, desenvolupada per Robert Sternberg, classifica l'amor en les relacions interpersonals en tres escales diferents: intimitat, passió i compromís.

Intimitat representa la comunicació oberta,la confiança en la parella, la comprensió i la felicitats d'estar junts. La component passional inclou la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se. I, per últim, el compromís es divideix en dos: a curt termini que és el reconeixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que és la determinació de mantenir aquest amor.

Segons aquesta teoria, qualsevol amor pot ser explicat com una combinació d'aquests tres elements. Les relacions basades només en un d'ells tenen menys possibilitats de perdurar que les basades en dos o més.

Tipus d'amor (segons combinacions dels paràmetres intimitat, passió i/o compromís)
El pes de cada component va variant durant el transcurs d'una relació adulta.

1. Agradar inclou només un dels components de l'amor: l'intimitat. En aquest cas, agradar no és usat en un sentit trivial. Sternberg diu que aquest agradar íntim caracteritza les amistats verdaderes, en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l'altre però no experimenta una passió intensa ni un compromís durader.

2. Atracció consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem "amor a primera vista". Però sense els components d'intimitat i compromís l'amor atractiu pot desapareixer en qualsevol moment.

3. Amor buit es basa en el component de compromís sense intimitat ni passió. Alguns cops, un amor fort es deteriora cap a amor buit, en el qual el compromís es manté mentre que la passió i l'intimitat es perden. En les cultures en que hi ha matrimonis preacordats les relacions comencen amb un amor buit.

4. Amor romàntic és la combinació d'intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment (com en el cas d'agradar-se) i físicament gràcies a la passió existent.

5. Amor d'amic es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d'amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d'afecte i compromís continuen. També es sol donar amb les persones amb qui comparteixes la vida però sense desig sexual. És l'amor ideal entre membres d'una família o entre molt bons amics.

6. Amor irracional té la passió i el compromís però li manca el component d'intimitat. Aquest tipus d'amor pot ser exemplificat per una relació amb un festeig curt i un casament en el que el compromís és motivat principalment per la passió, sense haver donat temps a desenvolupar l'intimitat.

7. Amor complert és l'únic tipus que inclou els tres components. És la forma més completa d'amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg avisa que mantenir una relació d'amor complet pot ser fins i tot més difícil que aconseguir-la. Remarca la importància de portar a la pràctica els components de l'amor: "Sense demostracions" avisa "fins i tot el més gran dels amors pot morir"

Teoría de la complextitat computada

2008-04-09T05:23:00.001-04:00

La teoria de complexitat computacional és part de la teoria de la computació, que estudia els recursos necessaris durant el càlcul per resoldre un problema donat. Els recursos més habituals són temps (quantes passes calen per resoldre el problema) i espai (quanta memòria es necessita per resoldre el problema).

En aquesta teoria, la classe P consisteix en tots els problemes de decisió que poden ser resolts en una màquina seqüencial determinista en un espai de temps que és polinomial al tamany de les entrades; la classe NP la formen aquells problemes de decisió els quals la seva solució positiva es pot verificar en un temps polinomial donada la informació adient, o equivalentment, les seves solucions poden ser trobades en un temps polinòmic en una màquina no determinista. Donat això, la qüestió que queda oberta és sobre la relació entre aquestes dues classes:

P es igual a NP?

L'institut Clay ofereix un mil·lió de dòlars a qui ho resolgui.

Sembla que ens entra el cuquet una altre vegada...

2008-04-03T08:35:00.000-04:00

Tanta música, tants estudis, tanta mandra, tanta pols, tanta història, tanta pel·lícula... Una mica de blog també, no? A veure que passa, però sembla que aquests dos noiets de la foto (tan seriosos, concentrats i artistes) tornen a apareixer per a explicar-vos cosetes (algunes més divertides, altres no tant i fins i tot alguna que no té ni solta ni volta...).
Sigueu benvinguts de nou a can Mozart i disculpeu la nostra absència.

Barraca's Week

2007-01-16T16:13:00.000-04:00

Sé que muchos de vosotros desconoceis el concepto barraca. Esta semana en Can Mozart hemos vivido plenamente inmersos en este concepto. Como explicarlo...hay que mirar previamente el video. Nos encontramos al final de cuatrimestre. Arreglos por presentar, scores de big band, violines disco y sintesis digital con el Reaktor. No podemos fallar, no podemos salir hasta que el el último ejercicio se haya entregado...y lo hemos conseguido!!
La situacion podría repertirse en muchos contextos, y en todos ellos encontramos ese reloj de cuenta atrás, como pasaba en los partidos de la NBA. Pero finalmente conseguimos anotar en el último segundo y ganar el partido...barraca!!!

La sombra de "Ligeti" planeja sobre la zona Est de Mozart15...

2006-12-14T07:14:00.000-04:00

Des de fa un temps, la sombra de "György Ligeti" planeja la part Est del castell Mozart 15.
El seu habitant ha estat absorvit per la fosca i penetrant força "ligetiana" que ataca lentament però sense compassió... La seva mirada és letal. El seu gest definitiu. La seva força captivadora embriaga els sentits i submergeix als homes en un mar de confusions, insomnis i reflexions sense sortida. Caos mental que s'instaura en les profunditats de tot ser humà que s'hi apropi i que acaba aïllant-lo de la realitat... Però el mal no podrà sobreviure!
Les legions del Funk residents a la part Oest , encapçalades per el gran guerrer Areciosmith "el valent" i el seu exercit "Phat Phred", comencen a avanaçar fermament cap a la zona afectada per alliverar el seu habitant de la ferotge i obscura força que el té atrapat....
Les armes estan disposades. Els guerrers, encapçalats per canons de Groove i preparats amb arcs que disparen trullos infernals, es preparen per afrontar una guerra mai vista en la història de la humanitat.
Preguem a Déu nostre senyor que el mal "Ligetià" caigui als peus d'Areciosmith "el valent" i el seu exercit "Phat Phred" i que alliberin el Castell de Mozart15 de la sombra que el corromp... Amen...
P.D: Les fotografies adjuntes recullen mostres dels efectes que produeix la força "ligetiana" en el ser humà que, sense cap control, son plasmats sobre paper...

Sobaos, anchoas y traineras Day'06

2006-12-12T05:36:00.000-04:00

Hay acontecimientos que a base de repetirse de forma espontánea acaban formando parte de los usos y costumbres y por extensión de la historia de un lugar. En realidad la cultura y la historia de un pueblo, eso de lo que tanto hablan los nacionalistas, se encuentra entre nosotros, que tenemos toda la capacidad necesaria para definir nuestra identidad por medio de nuestra vida cotidiana.
En mi última visita a santander me sorprendí mucho al ver un cartel en la pared que reinvindicaba el dia de cantabria, en un lenguaje un tanto extraño (pseudo Kantabro??) y en el que se reinvindicaba el espíritu nacional de la region con eventos como el campeonato de tirar a la cuerda o el baile de bastones, creo recordar.
Bien, debe ser que yo soy de ciudad, y que mi familia es de fuera, pero aparte de la cultura mitológica que sale de ese entrañable poster de los personajes mitológicos de cantabria, yo tampoco conozco el baile de bastones. Como urbanita que soy, los unicos personajes miticos que conozco son el consabido miguel el torero y guillermo el de la bici, todos los santanderinos saben de que hablo. Tampoco he bailao nunca con los bastones la danza de Ibio, pero no significa que no tenga cultura. Tampoco estoy diciendo que no me parezca bonito que se conserven las tradiciones a un nivel anecdotico, un poco como recuerdo histórico, como la vijanera (http://www.cantabriajoven.com/molledo/vijanera.html). Pero lo cierto es que la historia y la identidad la construimos en el dia a dia, y por eso la pasada semana, aprovechando una serie de coyunturas, se celebro en mi casa el Traineras Day '06. Con el motivo de la visita de Casta y Ainhoa, dos amigos de Santander, y por casualidades de la vida, nos reunimos media docena de cántabros y recordamos ese gran momento de nuestra adolescencia que eran los juegos de bar (excusa para emborracharse, vamos). Y es que es asi, en el Norte somos bastante alcoholicos, y punto.
El primer juego escogido para el evento (ante la mirada atónita de varios catalanes y mas gente de parte del extranjero, comunitarios y no comunitarios) fue las traineras. Para el que no lo sepa las traineras (de bar) es un juego en el que dos equipos, con igual numero de jugadores, se enfrentan a una competicion de rapidez en la bebida (normalmente calimotxo, pero tambien se acepta cerveza). Los dos equipos se sientan frente a frente de tal manera que cada jugador tiene un contrincante enfrente, cada par de contrincantes tiene asignado un numero, y tienen frente a sí un vaso (cada uno) con una medida de bebida pactada entre ambos previamente para esa tirada. Puede ser un sorbo o un vaso lleno (Caldero). Una vez que todos los jugadores estan preparados, y las manos y codos fuera de la mesa, una persona ajena, que hace las veces de juez tira un dado, y los contrincantes a quienes corresponde el número han de apurar su vaso antes que el adversario. El juez decide quien ha sido el mas lento de los dos y entonces todo el equipo del perdedor procede a beber su correspondiente vaso. Y vuelta a empezar.

Así de simple. Luego también, por propuesta de Kini, gran amigo de Torrelavega, jugamos a un juego que yo no conocia llamado Vamonos de Boda, que no voy a explicar. Al dia siguiente jugamos al ilustre Kinito y al juego de los 6 vasos, que tampoco voy a explicar porque creo que ya ha sido bastante.
Es mas, luego pudimos escuchar melopea en el youtube, y todos nos sabiamos la letra de este gran himno del pop cántabro:

salud y hasta el año que viene! Gracias a todos los participantes!!

Menorca: queso de Mahon, ensaimada, sobrasada y ...

2006-11-04T11:45:00.000-04:00

No se que tienen las islas pero la gente alli esta bastante poco cuerda. No se porque, porque de hecho cuerda tienen para rato.

Desde colombia, ni cafe ni ostias

2006-11-04T11:35:00.000-04:00

Siguiendo con la visita de personajes ilustres, este es bastante ilustre pero mas que nada porque ha costao tenerlo! Despues de 9 meses de ausencia, lo que es casi como un parto, llega con los papeles bajo el brazo y permiso de residencia y derecho a bolo en el viejo continente, ese que hace mas de 500 años les descubrió. Tras un poco de jamón del bueno, queso del bueno, y bastante vino (marmellans) empezamos a elucubrar con nuestro querido compañero de fatigas Dani Comas sobre el retorno de Groovestation: el grupo. Despues de arreglar el mundo se acuerda en llamar a la gente e intentar quedar para tocar un poco (muy convencidos en ese momento, todavia no se ha hecho nada, era de esperar). En fin, seguiremos esperando. Dani Comas! No te duermas en los laureles, la gente quiere groovestation!!!

El meu company de pis...

2006-10-19T15:54:00.000-04:00

Aquest és l'Arecio. Suposo que tots el coneixereu... Jo em pensava que ja el coneixia i, ves per on!: Aquest noi és una caixa de sorpreses! M'encanta viure amb l'Arecio. Si fos metge receptaria passar hores amb ell com a curació a qualsevol mal o senzillament per pur plaer.
P.D: la foto és obsequi del "Col·lectiu Femení Manresà" i els fets foren ocorreguts durant un concert de "Phat Fred", sens cap mena de dubte un grup de música Funcky amb el qual l'experiència musical supera absolutament qualsevol tipus d'expectativa (no aptes per a tímids com molt bé es pot veure...).

Organ donors

2006-10-02T06:10:00.000-04:00

Sin duda, si alguna vez me hace falta un transplante de órgano pensaré sin duda en Abel boquera, mi órgano sustituto en esta ciudad. El viernes tuvo que sustituir mis riñones en Waste y para colmo tuvo el detalle de venir al concierto de asstrio en el Jamboree esa misma noche.
Un puto crack. Para mas información http://www.myspace.com/bendervsflexo

Percussion is the solution

2006-09-23T08:18:00.000-04:00

Caido desde el cielo, llegando desde el infinito...uno nunca sabe cuando aparece pero finalmente siempre llega. Asi es Jesus Mañeru, percusionista, cajonero y compañero de fatigas. Aparecio por casa, dio buena cuenta de unos tristes spaguetti (pero hechos con mucho amor) y habiendonos ventilado unas botellas de marmellans salimos a recorrer la, supuestamente en fiestas, ciudad.
Cual fue nuestra sorpresa al constatar que realmente habia mucha gente con ganas de fiesta pero poca fiesta en si. Y para colmo venian los urbanos "a echarte de la calle". Joder. Pues menudo plan. Yo creo que en islandia debe haber mas fiesta que en esta ciudad. Como comentaba con el compañero Nico, gran guitarrista colombiano, que se sumó a la comitiva, esto hace 3 años no pasaba. Y es mas, hace 7, menos. La pregunta es...hacia donde va todo esto? Será barcelona en el futuro una ciudad-destino para el turismo de la tercera edad y para empresarios y ejecutivos? Que haremos los habitantes de la urbe que no somos alguna de las dos cosas? Si alguien sabe la respuesta...

Fashion Vs. Retro

2006-09-23T08:06:00.000-04:00

Fusion entre dos mundos. Choque de culturas. Africa y Europa confluyen en este desayuno que representa el mestizaje barceloní en estado puro. Por un lado, la creatividad sin límites de Dani comas: aguacate y queso de cabra (con un toque de orégano). Por otro, la impepinable solidez de un pasado que ha mantenido sus tradiciones ancestrales, las raíces de Arecio Smith: chorizo picante con queso. Esta explosion de sabor nos inunda y entonces nos damos cuenta de que somos los putos amos.

From Sudafrica with more Love

2006-09-20T05:54:00.000-04:00

Justo antes de ir a comer bandeja paisa y quedar por los suelos...la futura mejor cantante de R&B de tota catalunya!!!
Comparte junto con Lina Lomanto el dudoso honor de profesora de baile de Arecio Smith, especialidad Hip Hop.

Real Funky Shit

2006-09-19T02:54:00.000-04:00

Despues de tocar en el Gravat dentro de la programacion de inVictro'06, y de tener que llevar los instrumentos y amplis en autobus hasta casa porque un maldito taxista no nos cogio, el grandisimo genio del bajo argentino, el mejor funk bass de barna nos obsequio con una pasta con salsa de calabacin. Ouuu titooouu eres un gran hijodeputaauuuu. Y luego pal kashba.

La salsa de colombia

2006-09-15T11:59:00.000-04:00

Si la semana pasada teniamos la visita de una insigne pianista, hoy nos ha regalado con su visita la famosísima Lina Lomanto, que ademas de tocar estupendamente trullos de be bop sobre cambios de rythmnchanges tambien le gustan Phat Fred y Los simpsons. Esta chica promete y muy pronto dará que hablar sin duda!! Tambien es muy destacable su labor como profesora del Mozartiano Arecio Smith.

Desde Iruña con amor

2006-09-15T11:53:00.000-04:00

Pos si, mira, aqui tenemos a Terelu Zabalza, la mejor pianista del Oeste de Alfajarin (que es el epicentro real de la península). Por alguna razon desconocida esta felizmente casado con ese gran energumeno que se hace llamar Alenjendro Mingot, que es un tio que toca la guitarra muy mal pero muy fuerte, y que tiene un grupo que no existe, que se llama Ke Asko Kolega, alias "La KAKO band". Pobrecico. Adunto foto del tio para que nadie se olvide de el....como los queremos!! Dice frases como "oh ciervos!!" o "dejame, dejame"!!!

Todo castillo necesita una princesa...

2006-09-02T12:57:00.000-04:00

Sobran las palabras...

Asi de gusto....valle es mucha valle

2006-09-02T12:52:00.000-04:00

Sin lugar a duda, en esta casa siempre hay sitio para la buena gente... y quien sino para ser buena gente? Valle es mucha Valle!

pintor que pintas....

2006-09-02T11:18:00.000-04:00

Pues ya estamos aqui...esto es otra cosa. Con ayuda de Gemita, pim pam!!