Teoría de la complextitat computada
La teoria de complexitat computacional és part de la teoria de la computació, que estudia els recursos necessaris durant el càlcul per resoldre un problema donat. Els recursos més habituals són temps (quantes passes calen per resoldre el problema) i espai (quanta memòria es necessita per resoldre el problema).
En aquesta teoria, la classe P consisteix en tots els problemes de decisió que poden ser resolts en una màquina seqüencial determinista en un espai de temps que és polinomial al tamany de les entrades; la classe NP la formen aquells problemes de decisió els quals la seva solució positiva es pot verificar en un temps polinomial donada la informació adient, o equivalentment, les seves solucions poden ser trobades en un temps polinòmic en una màquina no determinista. Donat això, la qüestió que queda oberta és sobre la relació entre aquestes dues classes:
P es igual a NP?
L'institut Clay ofereix un mil·lió de dòlars a qui ho resolgui.
posted by Mozartiano at 5:23 a. m.
3 Comments:
E què? Si tens en compte que N són el conjunt de nombre naturals que té ínfim però no està acotat superiorment i P és el diminutiu de prostituta com expliquen al milagro de puta tinto.
què? m'embolico.
ja m'han comunicat lo del dia 25, però al pis fortunyà ens va millor el 26. a catalunya sant esteve. canalons i cacaolat.
Dani, però què has pres? Però què dius? Què et fan? My God, això és la fi. La rubia t'ho diu: 26 millor. Fem o no fem? Deixa les P i les coses rares i fes el favor de ser persona -dins els límits-. Petons alla botarga.
vale, vale... i què més?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home