Coixins i casaments
Un home amb ulleres s'atança cada x temps a veure que s'hi cou.
S'hi cou de tot, estigues tranquil. El que passa és que la cocció requereix del seu temps i el temps és una percepció (dogmatitzada) però en la seva realitat pròpia de cadascú.
Pet-agògic.
S'hi cou de tot, estigues tranquil. El que passa és que la cocció requereix del seu temps i el temps és una percepció (dogmatitzada) però en la seva realitat pròpia de cadascú.
Pet-agògic.
posted by Mozartiano at 9:41 p. m.
1 Comments:
El temps, una percepció dogmatitzada?
No m'agrada gens, m'incomoda, de vegades fins i tot m'angoixa... però és cert.
Einstein va dir que al definir un minut, calia tenir en consideració la percepció que es té del pas del temps, doncs no és comparable la durada d'un minut en els braços d'una dona jove i bella amb la durada d'un minut sobre una planxa de ferro roent.
Si això de la relativitat del temps m'atabala, ni et conto com tremolo davant la física quàntica.
Urrfff... macarrons, es couen macarrons, macarrons amb carn, matèria sòlida i estable...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home