La multa
Ostias... ara hi acabo de pensar!!!
Tinc una multa per pagar. Una multa que fa gràcia, però que és justa. Però fa gràcia (de la penosa).
Doncs resultes que anava per el Raval (casi, casi per el carrer Pintor Fortuny) amb la bicicleta buscant una direcció a la qual tenia cita. Tot encantat vaig fer cinc metres (ni un més, ni un menys) en contra direcció. Alto!!!
Un guardia urbà amb to arrogant em va recordar que anava a contra direcció. Si noi: tens tota la raó... però cal que l'ajuntament de Barcelona tingui a quatre (per què el tiu estava respaldat per tres policíes més, no fos cas que l'ataques o em dones a la fuga) pallassos (per què són uns pallassos. Em fan ràbia, ho sento... ja sé que no és de bona persona això que escric... però encara no n'he trobat a cap que em doni bon rollo) palplantats al mig del carrer per parar biciclistes?
L'Arecio sempre em diu que les normes són les normes. I és cert: anava en direcció contrària. Però no pot haver-hi una mica de comprensió i sentit comú?
Just abans de posar-me la multa pasava per la boqueria (fent xauxa amb les mestresses... m'encanta!) i havia un parell d'energumens que no anaven en direcció contrària precisament. Però tampoc anaven pel seu carril tranquilament sense molestar a la gent. I on eren les forces de l'ordre? Siguem comprensius: no poden estar a tot arreu (no et fot: estaven parats al mig del carrer cobrant un sou... jo també em faré policia em sembla).
Però res: multa al canto. 15€ per anar en direcció contrària amb la bici.
I per acabar, amb cert tó irònic, li pregunto al policía que em queden tres metres per arribar al lloc on vaig i que els haig de fer en direcció contrària. "Es necessari que vagi a donar tota la volta (com aquell que va en cotxe) per arribar al meu destí?"- vaig demanar-li al bon home-. "No cal. Si vol pot "desmuntar" la bici i anar-hi a peu"- em va contestar-.
Doncs sort que no li vaig fer cas. T'immagines que desmunto la bici i marxo a peu? Qui m'assegura que quan torni em trobaré les peces? I qui m'assegura que sabré muntar la bici de nou?... Potser la policía hagués vetllat per el benestar de les meves propietats... Ai la policía. Què fariem sense ella?
Tinc una multa per pagar. Una multa que fa gràcia, però que és justa. Però fa gràcia (de la penosa).
Doncs resultes que anava per el Raval (casi, casi per el carrer Pintor Fortuny) amb la bicicleta buscant una direcció a la qual tenia cita. Tot encantat vaig fer cinc metres (ni un més, ni un menys) en contra direcció. Alto!!!
Un guardia urbà amb to arrogant em va recordar que anava a contra direcció. Si noi: tens tota la raó... però cal que l'ajuntament de Barcelona tingui a quatre (per què el tiu estava respaldat per tres policíes més, no fos cas que l'ataques o em dones a la fuga) pallassos (per què són uns pallassos. Em fan ràbia, ho sento... ja sé que no és de bona persona això que escric... però encara no n'he trobat a cap que em doni bon rollo) palplantats al mig del carrer per parar biciclistes?
L'Arecio sempre em diu que les normes són les normes. I és cert: anava en direcció contrària. Però no pot haver-hi una mica de comprensió i sentit comú?
Just abans de posar-me la multa pasava per la boqueria (fent xauxa amb les mestresses... m'encanta!) i havia un parell d'energumens que no anaven en direcció contrària precisament. Però tampoc anaven pel seu carril tranquilament sense molestar a la gent. I on eren les forces de l'ordre? Siguem comprensius: no poden estar a tot arreu (no et fot: estaven parats al mig del carrer cobrant un sou... jo també em faré policia em sembla).
Però res: multa al canto. 15€ per anar en direcció contrària amb la bici.
I per acabar, amb cert tó irònic, li pregunto al policía que em queden tres metres per arribar al lloc on vaig i que els haig de fer en direcció contrària. "Es necessari que vagi a donar tota la volta (com aquell que va en cotxe) per arribar al meu destí?"- vaig demanar-li al bon home-. "No cal. Si vol pot "desmuntar" la bici i anar-hi a peu"- em va contestar-.
Doncs sort que no li vaig fer cas. T'immagines que desmunto la bici i marxo a peu? Qui m'assegura que quan torni em trobaré les peces? I qui m'assegura que sabré muntar la bici de nou?... Potser la policía hagués vetllat per el benestar de les meves propietats... Ai la policía. Què fariem sense ella?
posted by Mozartiano at 4:28 a. m.
2 Comments:
Espinach!!! Que acabo de veure ara mateix el teu post invitant-me a esmorzar... Tard! Queda pendent...
U. Estaves casi, casi a Pintor Fortuny?
Dos. Anaves a una cita?
Tres. En contradirecció?
Quatre. Urbanos al Raval?
Ets molt bo, Comas. M'hauria agradat veure la cara del municipal quan li vas preguntar si podies fer els 3 metres o no! Ets el meu heroi. Quan pari de ploure pujo a Gràcia... En quina direcció va, Mozart? Pujo en bici i no me la vull jugar... Mua! (per cert, has vist que ara penjo coses diferents al blog i al myspace? ejque...)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home