La llegenda de Viladeformosescalceslesqueportesavuiprincesa

Rondava per allà els temps immemorials. Aquells temps que no tenen data si bé són recordats per les nombroses llegendes succeïdes. Aquell temps en que els cavallers rondaven per els camps en busca d'aventures.
I fou no més lluny d'on comença el mar i entre arbres i paratges verds que el cavaller, tot valent i decidit, es va dirigir a la princesa fent us dels seus dots poètics refinats. Li digué sense vacil·lar: "formoses calces les que portes avui, princesa.". Davant d'aquest fet i amb tot el gest caballeresc de l'època la princesa no dubtà ni un segon en treure's les calces (eren de seda i color negre... molt de l'època, vaja... ?) i desar-les davant del cavaller. Aquest, habilment, les recolli amb la seva espasa i les guardà dins de l'armadura.
I fou d'aquesta preuada dita que tothom recorda dels temps immemoriables, que el poble regnat per el rei Lamevafillajanoportacalces fou anomenat Viladeformosescalceslesqueportesavuiprincesa.