dimarts, d’abril 29, 2008



Per que és un noi excelent, per que és un noi excelent, per que és un noi exceleeeeennt... i sempre ho serà!!!

P.D: gran festa. Gràcies a tota la gent participant i als que no vareu poder venir, gràcies també (arribem a ser gaires més i no hi cabem!). Un fort aplaudiment per els Dj's: Pili "a los platos" i Alberto "al Ipod i soporte técnico).

dimecres, d’abril 16, 2008

Teoria triangular de l'amor

La teoria triangular de l'amor, desenvolupada per Robert Sternberg, classifica l'amor en les relacions interpersonals en tres escales diferents: intimitat, passió i compromís.

Intimitat representa la comunicació oberta,la confiança en la parella, la comprensió i la felicitats d'estar junts. La component passional inclou la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se. I, per últim, el compromís es divideix en dos: a curt termini que és el reconeixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que és la determinació de mantenir aquest amor.

Segons aquesta teoria, qualsevol amor pot ser explicat com una combinació d'aquests tres elements. Les relacions basades només en un d'ells tenen menys possibilitats de perdurar que les basades en dos o més.

Tipus d'amor (segons combinacions dels paràmetres intimitat, passió i/o compromís)
El pes de cada component va variant durant el transcurs d'una relació adulta.

1. Agradar inclou només un dels components de l'amor: l'intimitat. En aquest cas, agradar no és usat en un sentit trivial. Sternberg diu que aquest agradar íntim caracteritza les amistats verdaderes, en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l'altre però no experimenta una passió intensa ni un compromís durader.

2. Atracció consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem "amor a primera vista". Però sense els components d'intimitat i compromís l'amor atractiu pot desapareixer en qualsevol moment.

3. Amor buit es basa en el component de compromís sense intimitat ni passió. Alguns cops, un amor fort es deteriora cap a amor buit, en el qual el compromís es manté mentre que la passió i l'intimitat es perden. En les cultures en que hi ha matrimonis preacordats les relacions comencen amb un amor buit.

4. Amor romàntic és la combinació d'intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment (com en el cas d'agradar-se) i físicament gràcies a la passió existent.

5. Amor d'amic es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d'amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d'afecte i compromís continuen. També es sol donar amb les persones amb qui comparteixes la vida però sense desig sexual. És l'amor ideal entre membres d'una família o entre molt bons amics.

6. Amor irracional té la passió i el compromís però li manca el component d'intimitat. Aquest tipus d'amor pot ser exemplificat per una relació amb un festeig curt i un casament en el que el compromís és motivat principalment per la passió, sense haver donat temps a desenvolupar l'intimitat.

7. Amor complert és l'únic tipus que inclou els tres components. És la forma més completa d'amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg avisa que mantenir una relació d'amor complet pot ser fins i tot més difícil que aconseguir-la. Remarca la importància de portar a la pràctica els components de l'amor: "Sense demostracions" avisa "fins i tot el més gran dels amors pot morir"

dimecres, d’abril 09, 2008

Teoría de la complextitat computada


La teoria de complexitat computacional és part de la teoria de la computació, que estudia els recursos necessaris durant el càlcul per resoldre un problema donat. Els recursos més habituals són temps (quantes passes calen per resoldre el problema) i espai (quanta memòria es necessita per resoldre el problema).

En aquesta teoria, la classe P consisteix en tots els problemes de decisió que poden ser resolts en una màquina seqüencial determinista en un espai de temps que és polinomial al tamany de les entrades; la classe NP la formen aquells problemes de decisió els quals la seva solució positiva es pot verificar en un temps polinomial donada la informació adient, o equivalentment, les seves solucions poden ser trobades en un temps polinòmic en una màquina no determinista. Donat això, la qüestió que queda oberta és sobre la relació entre aquestes dues classes:

P es igual a NP?

L'institut Clay ofereix un mil·lió de dòlars a qui ho resolgui.

dijous, d’abril 03, 2008

Sembla que ens entra el cuquet una altre vegada...


Tanta música, tants estudis, tanta mandra, tanta pols, tanta història, tanta pel·lícula... Una mica de blog també, no? A veure que passa, però sembla que aquests dos noiets de la foto (tan seriosos, concentrats i artistes) tornen a apareixer per a explicar-vos cosetes (algunes més divertides, altres no tant i fins i tot alguna que no té ni solta ni volta...).
Sigueu benvinguts de nou a can Mozart i disculpeu la nostra absència.