Les obres al carrer Mozart.

Com pot ser possible que...

1. Que en els útlims quatre anys no hi hagi hagut més de tres dies seguits on al carrer Mozart no s'hagi sentit cap soroll que doni indicis d'obres?

2. Per què es dediquen a tirar cases per dintre i llavors tornar a fer-les si llavors no les venen.

3. Si toca tan els collons el putu taladre... que a ningú se li pot acudir fer-ne un de silenciós?

4. Si el que volen es tirar parets i treure runes... per que no aprofitar l'energia de la que fan gal·la els joves quan surten del bar? S'els dona un martell i que treballin.

5. Suposem que algun dia s'acabaràn d'arreglar totes les vivendes de Mozart... Llavors haurem de fer obres nosaltres per no deixar el carrer desemparat de sorolls?

6. Per què per lo general fa més fressa el motor que genera l'energia de la màquina, que la màquina en qüestió?

7. Com pot ser que un carrer tant petit doni per fer tantes obres? Realment està tant malament el carrer Mozart?

P.D:
Si algú té respostes a una d'aquestes preguntes ens fotrà un cable.
Si algú té especial predilecció per observar les obres que vingui a Mozart.

La llegenda de Viladeformosescalceslesqueportesavuiprincesa

Rondava per allà els temps immemorials. Aquells temps que no tenen data si bé són recordats per les nombroses llegendes succeïdes. Aquell temps en que els cavallers rondaven per els camps en busca d'aventures.
I fou no més lluny d'on comença el mar i entre arbres i paratges verds que el cavaller, tot valent i decidit, es va dirigir a la princesa fent us dels seus dots poètics refinats. Li digué sense vacil·lar: "formoses calces les que portes avui, princesa.". Davant d'aquest fet i amb tot el gest caballeresc de l'època la princesa no dubtà ni un segon en treure's les calces (eren de seda i color negre... molt de l'època, vaja... ?) i desar-les davant del cavaller. Aquest, habilment, les recolli amb la seva espasa i les guardà dins de l'armadura.
I fou d'aquesta preuada dita que tothom recorda dels temps immemoriables, que el poble regnat per el rei Lamevafillajanoportacalces fou anomenat Viladeformosescalceslesqueportesavuiprincesa.

Projecte de sopar

Doncs el que fou un projecte va ser realitat. I quina grata sorpresa saber que després de tot, qui ens gradua és el Doctor "sensei" Careta. Per què... que fariem sense ell?