Punts suspensius

Escudella i carn d'olla

Escudella i carn d'olla

6 persones
3 hores i 30 minuts
Ingredients:

o 500 g. de carn de vedella
o 1/4 de gallina
o pollastre
o els menuts del pollastre
o 200 g. d'orella i morro i 1/2 peu de porc
o 1 os de pernil sec
o 100 g. de cansalada
o 1 os d'espinada
o 1 os de genoll de vedella
o 150 g. de botifarra blanca
o 150 g. de botifarra negra
o 250 g. de cigrons remullats
o 250 g. de patates
o 1 col verda d'olla
o 1 nap, 1 pastanaga, 1 xirivia
o 1 porro, api
* Pilota:
o 150 g. de carn de porc picada
o 150 g. de carn de vedella picada
o 100 g. de cansalada picada
o 1 ou; unes molles de pa remullades en llet
o 1 all, julivert, sal, canyella en pols
o 1 cullerada de farina
* Per a l'escudella:
o 300 g. de galets grossos

1. Netegeu, rostiu, renteu el peu de porc, l'orella i el morro, la gallina i el pollastre.
2. Poseu una olla al foc amb 4 litres d'aigua, afegiu-hi totes les carns i els ossos, fins que bulli. Tan bon punt comenci a bullir, escumeu be i traieu totes les impureses que pugin a la superficie. Aboqueu llavors els cigrons (previament remullats, en aigua tebia, durant 12 hores) i deixeu bullir una estona.
3. Afegiu la pastanaga, el nap, la xirivia, l'api, el porro, torneu a escumar. Deixeu que bulli 1 hora i 30 minuts, aproximadament; aleshores les carns ja seran prou toves. Afegiu-hi la col, les patates tallades a trossets i la pilota (que ja haurem preparat), afeg iu-hi tambe les botifarres. Deixeu bullir uns 30 minuts mes. Tot seguit, rectifiqueu de sal.
4. Quan tot estigui ben cuit, coleu-ne el brou
5. Prepareu l'escudella amb el brou colat i els galets, que anirem tirant quan el brou estigui bullint. Ho deixarem bullir de 12 a 15 minuts.
6. L'escudella se serveix ben calenta i, despres, en una safata ben posades les verdures i en una altra les carns, tallades a trossos, havent retirat els ossos. Se serveix tot ben calent. Preparacio de la pilota:
7. En un atuell, poseu la carn de vedella, la de porc i la cansalada, tot picat, afegiu-hi l'ou, el julivert i alls picats, les molles de pa previament remullades en llet; assaoneu amb sal i pebre i una mica de canyella en pols; treballeu-ho be primer amb una forquilla, despres es pot fer amb les mans, fins que tot hagi cuallat, formeu llavors la pilota, mirant que tingui una forma un xic ovalada, enfarineu i poseu al brou.

La multa

Ostias... ara hi acabo de pensar!!!
Tinc una multa per pagar. Una multa que fa gràcia, però que és justa. Però fa gràcia (de la penosa).
Doncs resultes que anava per el Raval (casi, casi per el carrer Pintor Fortuny) amb la bicicleta buscant una direcció a la qual tenia cita. Tot encantat vaig fer cinc metres (ni un més, ni un menys) en contra direcció. Alto!!!
Un guardia urbà amb to arrogant em va recordar que anava a contra direcció. Si noi: tens tota la raó... però cal que l'ajuntament de Barcelona tingui a quatre (per què el tiu estava respaldat per tres policíes més, no fos cas que l'ataques o em dones a la fuga) pallassos (per què són uns pallassos. Em fan ràbia, ho sento... ja sé que no és de bona persona això que escric... però encara no n'he trobat a cap que em doni bon rollo) palplantats al mig del carrer per parar biciclistes?
L'Arecio sempre em diu que les normes són les normes. I és cert: anava en direcció contrària. Però no pot haver-hi una mica de comprensió i sentit comú?
Just abans de posar-me la multa pasava per la boqueria (fent xauxa amb les mestresses... m'encanta!) i havia un parell d'energumens que no anaven en direcció contrària precisament. Però tampoc anaven pel seu carril tranquilament sense molestar a la gent. I on eren les forces de l'ordre? Siguem comprensius: no poden estar a tot arreu (no et fot: estaven parats al mig del carrer cobrant un sou... jo també em faré policia em sembla).
Però res: multa al canto. 15€ per anar en direcció contrària amb la bici.
I per acabar, amb cert tó irònic, li pregunto al policía que em queden tres metres per arribar al lloc on vaig i que els haig de fer en direcció contrària. "Es necessari que vagi a donar tota la volta (com aquell que va en cotxe) per arribar al meu destí?"- vaig demanar-li al bon home-. "No cal. Si vol pot "desmuntar" la bici i anar-hi a peu"- em va contestar-.
Doncs sort que no li vaig fer cas. T'immagines que desmunto la bici i marxo a peu? Qui m'assegura que quan torni em trobaré les peces? I qui m'assegura que sabré muntar la bici de nou?... Potser la policía hagués vetllat per el benestar de les meves propietats... Ai la policía. Què fariem sense ella?